La Casa de la Pradera
El trànsit entre Bonanza y la Casa de la Pradera es va fer l'any 1973-1974. el mateix temps en que la mare i jo tancàvem els baixos del carrer Provença 515. La vella finca es preparava per ser enderrocada. La mare i jo començàvem una etapa nova. Havíem gestionat la compra d'un 3er pis al carrer de Guadiana 37-39, al barri d'Hostafrancs. Un temps feliç. Però en coincidir amb la crisi del tèxtil vaig sortir a treballar fora de casa. Vaig anar afer de dependenta a Ca l'Escribà.
Temps era temps. Amb tota aquesta explicacions deixo clar, que potser la mare va veure algun d'aquests primers episodis però jo era a treballar, perquè en aquella època a la pastisseria es treballava el diumenge tot el dia.
La Casa de la Pradera es va començar a emetre a Espanya gairebé el mateix temps que a EEUU. L'èxit que la precedia Bonanza, una serie que es va emetre gairebé 15 anys, avalava l'història de la família Ingalls. Michael Landon, en els seus personatages no interpretava super-herois, interpretava éssers humans, amb pors, penes, il·lusions. Personatges profundament humans: clarament fills de Deú, d'un Déu que se'nm feia difícil de comprendre, però en qui m'era mol senzill confiar i esperar.
Quan l'any 1975 vam anar a treballar i a viure a la porteria del passatge Josep Llovera 13, sí que ens vam incorporar a la sèrie. Els primers dos anys a la porteria el dissabte i el diumenge havíem de tenir la porteria oberta i, com l'escala estava adormida, nosaltres podíem gaudir de la sèrie.
Em sembla que van deixar de seguir-la quan la jove Laura queda c ega. En aquells moments a mi em feien les primeres operacions de maluc. Ja n'hi havia ben bé prou!
Video Tribute Sue Ann Belluci 2020
Michael Landon : "Oh My Sweet Pa"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada